.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Preneu-lo: això és el meu cos»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre de l’Èxode

En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Israel. Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.»

Ex 24,3-8

Salm Responsorial

R. Invocant el nom del Senyor,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

¿Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?
Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació. R

Al Senyor li doldria 

la mort dels qui l’estimen.
Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes. R

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble. R

Sl 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Ara però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren cridats a l’herència eterna reben allò que Déu els havia promès.

He 9,11-15

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.» Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mc 14,12-16.22-26

"Alçaré el calze per celebrar la Salvació"

L’Aliança del Sinaí és conseqüència de l’acció alliberadora de Déu amb els oprimits per l’esclavatge d’Egipte: Heu vist com us he pres sobre les ales igual que l’àguila i us he portat fins a mi. Si observeu les condicions de la meva Aliança, sereu la meva possessió personal a part.
La resposta del poble sencer, que a una sola veu diu «Farem tot el que diu el Senyor», és resposta lliure i agraïda al Senyor.
Després del primer relat (Ex 19,1s) i presentades les clàusules de l’Aliança —els deu Manaments—, el Codi de l’Aliança (Ex 20-24) concreta les exigències morals fins narrar la celebració litúrgica de l’Aliança quan Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’Aliança que el Senyor fa amb vosaltres.»
Un animal partit per la meitat (Gn 15, 10) simbolitza les parts contraents que s’obliguen a patir la sort de l’animal partit per la meitat si no compleixen el Pacte.
L’homilia als Hebreus exhorta una Comunitat en crisi a renovar la confiança en Crist, Gran Sacerdot compassiu i acreditat davant Déu (He 2,17).
El punt central de l’exposició (He 8,1) és que tenim un Gran Sacerdot que s’ha assegut en el cel a la dreta del tron de la Divina Majestat com a Ministre que oficia en el veritable Tabernacle erigit per Déu mateix.
Més encara: la clau és que Crist s’ha ofert Ell mateix a Déu com a víctima sense tara, en comptes d’oferir sang de bocs i vedells. Així la seva sang ens purificarà de les obres que porten la mort.
Jesús encarrega als deixebles preparar lloc per menjar l’anyell pasqual; però no segueix del tot el ritual jueu sinó que inaugura una Pasqua nova on la novetat són les paraules que l’autodefineixen com el Pa partit.
També les paraules identificant-se amb la sang de la Nova Aliança assenyalen el caràcter de Pasqua nova d’aquest Sopar singular.
Totes les tradicions de la institució de l’Eucaristia (1Co 11,23s; Mc 14, 22s; Mt 26,26s; Lc 22,19s) coincideixen a testimoniar solemnement que Jesús digué: «Això és el meu cos». Amb un explícit «és» que té força literal d’identificació absoluta que fa palès el sentit totalment nou respecte als pans àzims del ritual jueu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES